No tot és futbol

A Catalunya sempre hem estat molt poliesportius, molt més fins i tot que a la resta d’Espanya. Tenim ciutats que són bressol de múltiples esports, referents a l’estat, a Europa i potser al món. Handbol a Granollers, hoquei herba a Terrassa, bàsquet a Badalona i Manresa, hoquei patins a Osona i Reus, rugbi a Sant Boi, beisbol a Viladecans, waterpolo i molts altres esports a Barcelona…

Aquí hem tingut tot un Balonmano Granollers, campió de lliga un munt d’anys i també d’algun títol europeu. Tenim la Penya, campiona d’Europa i d’Espanya. Reus, Voltregà, Igualada i Noia han estat els millors d’Europa en hoquei patins. El Barça, en tots tres esports, a més del futbol sala. Egara, Atlètic i Polo ho han estat en herba. Picadero Barcelona, en beisbol. I això per no parlar de la infinitat de figures que tenim i hem tingut com ciclistes, taekwondistes, atletes, nedadors, gimnastes, palistes, jugadors de volei platja, tennistes, corredors d’alta muntanya, pilots de cotxes, de motos, i fins i tot algun d’skeleton.

Si tot això que he nomenat és veritat, llavors per què ho oblidem quan comença un partit de futbol? Per què ens posem medalles amb les gestes dels nostres esportistes, quan el que ens interessa de debò és si n’hem encertat 10 o 11 a la travessa? Què és el que hem estat fent malament?

Crec, sincerament, que és difícil fer-ho millor. És difícil tenir una cultura esportiva tan àmplia com la que té Catalunya, tan a l’ombra del futbol i, alhora, tan potent. I en els equips i esports més petits, com és el cas del Club Beisbol Barcelona, és on es palpa aquesta lluita, aquest esperit, i els veritables valors de l’esport. Aquests, els de veritat, i no els falsos valors que ens venen alguns.

El juny de 2011 el Futbol Club Barcelona anunciava la desaparició de forma dràstica de les seves seccions no professionals com a mesura econòmica. Una d’aquestes seccions va ser la de beisbol, una de les més antigues del club, amb 70 anys d’història. Amb la renúncia del FC Barcelona, els directius del club es van haver de plantejar seguir entrenant i competint o desaparèixer per sempre. A poc a poc i amb l’ajuda de jugadors, familiars i directius va néixer el Club Beisbol Barcelona, mantenint les plantilles en totes les categories, des dels més petits als més grans.

El següent documental és la història d’aquest nou club, que ha mantingut viu el somni del beisbol a la ciutat comtal durant 2012, seguint la línia d’èxits que traçava ja sota l’escut del FC Barcelona. Ha estat campió d’Espanya i de Catalunya en diverses categories. Ara segueix plantant cara a la crisi i als problemes econòmics com una gran família, amb il·lusió i passió pel seu esport.

El documental, difós pel mateix club, ha rebut més de 1000 visites en dos dies. Des d’aquí agraeixo les paraules del Ferran des del bloc del club, http://bateando.wordpress.com i a tot l’equip del projecte: Marc Gimeno, Nico Gibert, Carlos Batlló, Roger March i Núria Carles.

NO TOT ÉS FUTBOL

TANDEM

somosTHINKO

About these ads
Aquesta entrada s'ha publicat en Periodisme i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a No tot és futbol

  1. raulmoron diu:

    Gran reportatge, enhorabona pel resultat i la feina ben feta. Són tants esportistes que es buiden cada dia de la setmana per aconseguir el seu somni, i tan poca la consideració que se’ls té…
    Ho comparteixo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s